Half the world away

La cerimònia amb Lego

2009-01-21T17:37:00.007Z

El dia 20 de gener del 2009 serà recordat per múltiples manifestacions de l'impacte d'Obama com a nou president dels Estats Units.

Si abans parlavem de cafès i madalenes, aquest cop ho fem per ensenyar-vos aquesta maqueta que Legolandia (Califòrnia) va preparar per el dia de la Cerimònia.

Si voleu veure el reportatge, aquí el podreu fer

via: no puedo creer

Ni el menjar s'escapa de l'efecte Obama

2009-01-21T11:13:00.008Z

Un berenar inaugural

...
..........
...

Elaborat per una habitant de Washinton adicta a les coses fetes a mà, el disseny i la història de l'art. Tot i no tenir un blog dedicat a la política nord americana Accessories of Old ha volgut dedicar aquestes entrades a la Cerimònia d'Investidura d'Obama amb un cafè i un cupcake. Ella hi va ser present, i aquestes són algunes de les fotografies preses per ella. Així ho va viure, una de les 2 milions i mig de persones que hi van ser.

La Gran Cerimònia: Obama es casa amb Estats Units

2009-01-21T09:23:00.013Z

-3ºC de temperatura, tot i l'advertència de núvols, està totalment prohibit portar paraigües, ni termos ni bosses grans. Es recomana anar amb roba d'abric, calçat còmode, guants, bufanda i un petit snack per treure la gana durant les més de 3 hores que van haver d'esperar alguns testimonis de la presa de possessió de Barack Obama. Aquestes són algunes de les recomanacions de l'organització de l'event per l'esperat moment: la cerimònia d'investidura de Barack Obama com a president dels Estats Units.

Barack Obama ha deixat de ser el president electe dels Estats Units. Un títol que l'etiquetava des que va guanyar les eleccions el 4 de novembre fins ahir mateix. Tot un procés que culmina amb una magestuosa cerimònia al Capitoli de Washington, que durant un dia es va vestir de Gala. Gairebé 2 milions i mig de testimonis van presenciar la investidura d'Obama aguantant el fred de la capital dels Estats Units.

El jurament va ser un moment molt curt, però el que va fer gran la cerimònia va ser la "parafernàlia" que es va muntar al seu voltant: festes glamuroses arreu de la capital, música que va fer posar els pels de punta de la mà d'Areta Franklin, discursos i desfilades. En total uns 150 milions de dòlars segons he pogut llegir a la web de Los Blogueros. Una despesa lluny de semblar-se a un símptoma de la crisi.

S'aproximen les 12 del migdia, l'avinguda de Pensilvània i tots els voltants del capitoli estan inundats per una marea de persones, imatge que recorda als grans discursos i desfilades populistes d'alguns líders dels segle XX. En sentir el nom de Barack H. Obama pels altaveus, apareix ell agafat de la mà de la seva esposa. Michelle és l'encarregada d'aguantar la bíblia amb la que Barack Obama ha de jurar el càrrec. El mateix llibre sagrat amb el que un dels seus grans referents, Abraham Lincoln, va fer el seu jurament.

Arriba el moment, Obama pronúncia les paraules amb les que ha de se investit sota uns ulls il·luminats de la seva esposa i sota l'atenta mirada d'ex presidents dels Estats Units que no s'han vogut perdre la cerimònia.

Tot just després, Obama es disposa a fer el discurs inaugural, del mateix caire que uns mesos enrere, quan va guanyar les eleccions, amb promeses, reptes i paraules de canvi que segons Obama, faran "aixecar un país, que mourem cel i terra i començarem de nou el treball per refer Estats Units"

Segur que tots ja haureu vist les imatges del jurament d'Obama més d'una vegada, per això no cal que us pengi el vídeo en el blog, però si voleu, mireu aquest vídeo i veure-ho com d'afortunats van poder ser uns extres durant una estona.

El moment amb imatges, acompanyades de la frapant veu d'Areta Franklin.

Visit msnbc.com for Breaking News, World News, and News about the Economy

Change.org: recollint propostes

2009-01-10T11:50:00.002Z

Si hi ha hagut un abans i un després des de l’elecció de Barack Obama, on més s’ha notat ha estat a Internet. La utilització de la xarxa ha resultat molt efectiva per l’elecció de Barack Obama, l’autèntic candidat digital durant les passades eleccions.
Doncs bé, si Internet ha resultat efectiu per Barack Obama, també ho pot resultar per les intencions de la població. A través de Change.org, la gent pot proposar idees per millorar el país per després presentar-les a Obama quan ja sigui president. D’aquesta manera, la gent vol ajudar-lo a resoldre alguns dels molts problemes que té el Estats Units.
Sóc propostes molt variades, des de problemes amb el respecte dels drets humans, fins a la promoció dels articles artesanals i fets a mà. Un munt d’idees presentades en una pàgina web molt atractiva i moderna.
Els blogs són la plataforma que més promociona aquesta iniciativa. A través de links, els autors dels blogs et dirigeixen directament a la web de change.org per tal que votis l’idea que ell ha proposat.
I és que navegent per internet, tan se val el tema que estiguis buscant, ja sigui de política nord americana, de medi ambient o fins i tot de decoració, sempre trobaràs algun blog amb el link que et dirigirà a change.org.
Esperem que aquesta iniciativa prosperi i Barack Obama contempli tots aquells problemes que afecten a la població.

Los Blogueros: el periodista ciutadà

2009-01-10T10:39:00.003Z

Hem volgut endinsar-nos a la bloguesfera i descobrir la quantitat de pàgines web que informen sobre l’actualitat que rodeja la Casa Blanca i la societat nord americana. Una d’elles és Los Blogueros i amb un dels seus autors hem volgut parlar.
Quan vaig contactar amb ell, jo tan sols volia que en respongués unes preguntes, però ell em va proposar xerrar per l’Skype. Jo no m’ho vaig pensar dues vegades, una conversa de tu a tu resulta molt més interessant que un simple qüestionari.
Nick és un home de 53 anys que viu a Washington DC i dedica gran part del seu temps a crear contingut a Internet, no només pels hispans d’Estats Units, sinó també per un gran públic d’altres llocs del món.
Ell és metge, però durat molts anys es ca dedicar a la informàtica. Quan va arribar a Washingston, sobre tot, es va interessar per la política i amb els anys, s’ha anat aficionant al món informatiu a través d’Internet. Ell es considera un periodista ciutadà.
El Nick va començar fent blogs des de fa molt temps, però Los Blogueros va ser creat ara fa cinc any. Des del 2005, el Nick i al seva companya de blog es van aficionar als podcasts, una altra forma d’informar i possiblement més pràctica que el blog. La seva pàgina web, los Blogueros, va tenir molta activitat durant les eleccions. En aquells mesos de campanya, 5.000 persones visitaven el seu blog a diari i els podcast podien arribar fins a 250 mil descàrregues al moment.

Així doncs, anem a conéixer una mica més, una de les persones uqe contribueix a enriquir el contingut informatiu a internet.

¿Quién es Obama? ¿Que te parece su elección?
Después de Bush cualquier cosa es progreso, pero esa no fue tu pregunta. Obama es un individuo sumamente inteligente y carismático. En gran parte, por esto fue escogido. Es abierto en muchas cosas y por esto fue escogido, porque es un hombre de cambio. No aparenta ser político y por eso ganó el apoyo de muchos, especialmente los jóvenes. Pero en realidad es más político que muchos. Se presentó con una plataforma de centro izquierda y populista, que muchos consideran es lo que se necesita. Pero después de la elección ha creado dudas con su selección de gabinete y otras sobre como va realmente a gobernar. Se teme que no haya una rotura total con el sistema actual. NO se muy bien si Obama romperá del todo o se posicionará más al centro, aunque no podemos juzgar hasta que no haya actuado.
Su plan es bueno y se enfoca en las áreas más críticas como la economía, la salud y las relaciones internacionales. La situación económica que vive Estados Unidos lo ha ayudado a ser presidente. Obama tiene que coger las riendas de este problema y se van a esperar reacciones, aunque todo depende de la ayuda que tenga en el Congreso.

¿No se han creado muchas expectativas en la figura de Obama?
Creo que obviamente hasta cierto punto hay un sector que lo ha votado, gente joven, que forman parte de un movimiento que intenta romper con el sistema. El hecho que la gente admire Obama es un reflejo de su carisma.
No es un candidato de izquierda sino de centro, no nos tenemos que confundir. Es considerado como un político que generara un cambio que es necesario. Se considera un personaje más que un político, pero esto no influirá en su forma de gobernar.

¿Cómo actuará Obama?
Lo más importante ahora es la economía. 2 millones de empleos perdidos, no se pagan las hipotecas, dejan sus casas, las empresas automovilísticas no crean empleo, los bancos no dan crédito… es una situación muy crítica. Se ha perdido mucho dinero y la reactivación de la economía va a costar muchísimo. Es la preocupación número 1 de la gente.
La economía va a ser el principal problema de Obama y va a consumir gran parte de su primer periodo. Tendrá que hacer cambios radicales en la manera en que opera el sistema financiero. Ese será el primer cambio. Luego tendrá que transformar el sistema de salud; y luego reformar el gobierno mismo. Pero esto es sólo el comienzo. Habrán muchísimos cambios si es serio en lo que propone.
Se dice que es malo que el gobierno cree déficit, pero Obama hará como Roosevelt en los años 30. Generará trabajo en obras públicas. Crear déficit para reactivar la economía. Invertir cantidad de dinero en crear trabajo inmediatamente. Esto, si los republicanos los dejan, generará trabajo inmediatamente se empezará a ver en 6 meses, 1 año.
Nunca ha habido una crisis económica tan grande como la de ahora y Obama tiene en la economía una oportunidad para lucirse, porque mucha gente lo votó para que lo hiciera. Tiene una oportunidad para hacer un cambio radical i cambiar la manera como funciona el sistema financiero en Estados Unidos y la implicación del gobierno en estos temas. Se verá mejoría.

¿Por qué Obama no se ha pronunciado claramente en temas de Relaciones Internacionales como el conflicto entre Israel y Palestina?
Obama podría haber echo más aunque todavía no es presidente. Él ha remarcado en alguna ocasión que existe solo un presidente.
Entiendo la posición de Obama en el conflicto entre Israel y Palestina. Se que gente se ha molestado por el silencio de Obama, que no haya manifestado una opinión más clara, y a mi también me ha molestado porque si vas a ser consecuente con tus principios, tienes que serlo sobre todos lo principios, no sobre los que puedes escoger. Pero, viviendo acá i conociendo la política de acá, lo entiendo. Hay que tener en cuenta que el loby israelita aquí es muy importante. Si uno no vive aquí, no puede saber la fuerza que tiene este loby en la política. No vas a encontrar políticos que van a decir que Israel hizo algo mal. Israel siempre es la víctima en este tipo de cosas. Las campañas electorales de los políticos están financiadas en gran parte por fondos que da el loby israelita. Es una situación especial i políticamente si alguien sale a decir que esta en contra a Israel esta arriesgando su vida política, parece mentira pero es cierto.
Ahora, existe una nueva generación de judíos americanos que se están comenzando a desprenderse del concepto antiguo que Israel siempre tiene razón y es la víctima. Esta gente está tratando de considerar una posición más intermedia que intenta resolver el concepto escuchando las dos partes. Esto es positiva para el futuro. I puede ser que Obama coja una posición más abierta sobre el conflicto.

¿Como se explica el fenómeno del éxito de la campaña de Obama en Internet?
Fue una revolución que inició Howard Dean, director del comité demócrata en el 2004. Comenzó a investigar en de que manera se podía usar Internet para hacer campaña política y organizar la campaña con grupos políticos. Obama utilizó los nuevos medios descentralizando redes de Internet para que cada grupo se autoorganizada. Cada grupo se desarrollo el mismo y se creó una red de redes. Obama utilizó esto de una manera muy inteligente. Dio apoyo para que la gente desarrollara su propio blog, por ejemplo, des de la web de Obama, uno se podía hacer un blog. En el momento en que este proceso culminó, Obama tenía 3 millones de seguidores por Internet. Fue un proceso nunca visto en campañas políticas en Estados Unidos. Recaudó un montón de dinero por Internet.

¿Por qué escribes y creas contenido informativo en Internet?
La prensa ha perdido credibilidad en los últimos años y este vació lo llenaron los blogs. Unos blogs creados por periodistas o gente que estaba capacitada tanto como los periodistas que empezaron a utilizar los nuevos medios para sacar no solo comentarios y opiniones si no también noticias.
Los comentarios que recibimos de todo en mundo en el blog, siempre han sido que lo que llega allá no es lo que realmente ocurre, existe una noticia que está tralgiversada, cambiada y que no refleja la realidad que vivimos acá. El que tiene un poquito más de interés y de juicio crítico y explora un poco mas las cosas puede descubrir sin dificultad que las cosa que la prensa dice no es exactamente como se dice.
Empezé a crear el blog precisamente para informar y decir cosas que los periodistas tradicionales no decían. Vivo aquí, soy ciudadano americano y la política nos afecta a todos en mayor o menor medida. La prensa convencional hace un trabajo pésimo en informar i transmitir la realidad, con pocas excepciones, tiende simplemente a repetir lo que el gobierno dice. Los blogueros han transformado de manera radical el manejo de la información política en este país. Y me gusta pensar que contribuyo un granito de arena escribiendo en el blog y haciendo podcasts.
Los nuevos medios dan las herramientas para que pases por encima de los medios tradicionales. Solo tengo que sacar el móvil, gravar un video y enviar un mail para crear contenido informativo.

Person of the Year

2008-12-21T20:42:00.008Z

Qui sinó Barack Obama podria haver estat elegit l'home de l'any per la Revista Time?

La persona més popular, de la que més notícies s'han donat i de qui més s'ha parlat aquest 2008.

La revista gràfica nord-americana ha elaborat una edició especial dedicada íntegrament al president electe dels Estats Units. Aquest número inclou un perfil acurat del president, una entrevista (on respon a preguntes sobre els seus pals de futur, sobre els motius de l'elecció del seu equip, sobre els seus sentiments durant la campanya...) i dos reportatges fotogràfics: un sobre els seus anys universitaris i l'altre de fotos preses per seguidors d'Obama d'arreu del món.

Obama succeeix Vladimir Putin com a personatge de l'any. El president Rus va ser l'home més popular per la revista Time de l'any passat.

Barack Obama ha passat per davant d'altra gent que també obtava a aquest reconeixement. Entre aquesta gent estaven la governadora d'Alaska, Sara Palin, el secretari del tresor, Henry Paulson, el president francès Nicolas Sarkozy, o el cineasta xinès Zhang Yimou (director de La casa de las dagas voladoras i la joia de Shangai, entre d'altres).

Obama ha aconseguit aquest premi no només per aclaparar les notícies mundials, sinó també pel seu esforç en voler recuperar l'estat d'un país en crisi econòmica, social i d'imatge. Segons ha comentat a la revista Time, el president electe afirma que vol un govern centrat en el dia a dia, en les necessitats i aspiracions i en les lluites, esperances i somnis, de la gent ordinària.

Tan de bo, Obama continui pel mateix camí que fins ara i no decepcioni. Són moltes les esperances dipositades en ell. De moment ja es diu que serà un bon president, el presidnet que necessitava Estats Units, però per això caldrà esperar al 20 de gener, o alguns mesos més endevant.

Tots els homes del president: Robert Gates

2008-12-09T09:05:00.005Z

EL PERFIL

Si una de les promeses que ja ha compert Mr. Obama és el fet d'incloure tan demòcrates com republicans en el seu gavinet. Robert Gates, de procedència republicana tot i descriure's independent, continuarà habitant al Pentàgon almenys durant un any més. Així ho han vogut ell i el president electe, Barack Obama. Gates manté el càrrec que va ocupar durant l'era Bush, quan va pendre el relleu de Donald Rumsfeld.

De fet, el secretari de defensa és una figura respectada tan per Demòcrates com per Republicans. Potser per això, Obama l'ha volgut incloure al seu equip de govern. Per això i perquè la política en defensa ha donat un gir de 180º des que va pujar al càrrec al 2006, reduint la presència d'Estats Units a l'iraq i disminuint una mica la violència a l'Extrem Orient.

Robert Gates és un nord americà de 65 anys molt involucrat amb el seu país. Entre les seves accions, ha servit a l'exèrcit de l'aire d'EUA i a la CIA. Nascut a Wichita, a l'Estat de Kansas està casat i és pare d'un fill i una filla.

No podem saber si les intensions d'Obama sóc trencadores o continuistes amb les actuals accions. Tot i així, el fet que inclogui personatges que ja han format part del gavinet de la Casa Blanca d'altres presidents pot ser símbol voler continuar amb el mateix ritme en certes coses o que és necessària una experiència per poder progressar.

Tots els homes del president: David Axelrod

2008-11-29T16:09:00.008Z

EL PERFiL
El proper assessor polític l'alt nivell de la Casa Blanca serà aquest periodista que va conduir el YESS WE CAN directe a la casa blanca.

Obama va comptar amb ell com a cap d'estratègia de la campanya electoral i com a principal responsable de premsa. De fet no m’estranya que s’escollís, a banda que gràcies a la seva estratègia Obama va guanyar, es diu que va seguir al matrimoni Obama durant un any, prenent nota de tots els seus moviments abans que fos el seu client. D'això se'n diu ser malalt de la seva feina. Però li va sortir bé, tant, que ara Obama vol comptar amb ell perquè sigui el seu assessor a la Casa Blanca.

Axelrod, nascut fa 53 anys a Nova York, va començar la seva carrera professional com a periodista i amb tan sols 27 anys va esdevenir cap de la secció ciutat del Chicago Tribune (ja des de jove es prenia la feina amb ambició).

Però sent cap de secció no en tenia prou. Vuit anys més tard, va fundar Axelrod and Associates, la seva primera empresa d'assessoria política i de mitjans de comunicació. Una empresa per on han passat un munt de candidats demòcrates però cap republicà. Les seves idees polítiques són clares. Des de ben petit que té clara la seva orientació: amb 13 anys, ja venia pins amb la cara de Robert Kennedy.

Obama no ha sigut el primer candidat negre que ha passat per la seva assessoria, abans, hi ha una llarga llista. Començant per Harold Washinton, el primer intendent negre de Chicago. Totes les seves campanyes resultaven històriques per les eleccions d’algunes ciutats com Detroit, Cleveland o Philadelphia.

La seva relació amb Obama

La seva elecció com a assessor a la Casa Blanca és la culminació d’una gran trajectòria que comença a l’any 1992. Un militant de Chicago va presentar a Axelrod un dirigent social de Nova York defensor del barris més pobres de la ciutat.
L’èxit d’Axelrod amb Obama és notori des que va agafar la campanya com a senador quan el nou president electe es postulava al tercer o quart lloc, amb tan sols un 10% d’intenció de vot. Finalment, Obama va guanyar les eleccions a Senador amb un 53% dels vots.
Després de perseguir Obama durant un any per preparar-se amb força la feina que conduiria cap a la victòria en les presidencials, Axelrod es va convertir en amic íntim del matrimoni Obama.

David Axelrod ha capitanejat la que s’ha convertit en la campanya més exitosa d’Estats Units, el seu fill, el YES WE CAN: el somni americà que molts ciutadans anhelaven.

En construcció

2008-11-27T22:07:00.010Z

Segons el comptaenrera de Bush, li queden 81 dies de poder.

Si alguna paraula defineix el període que va començar des de l'elecció d'Obama com a president d'Estats Units fins que sigui nomenat és rapidesa. Queda més d'un mes per la seva investidura. Barack Obama i el seu equip s'ha posat mans a l'obra molt d'hora. Ell ja va admetre en la seva primera entrevista a Televisió després de les eleccions que no tindria temps de fer totes les iniciatives en dos investidures. Per això, ja ha començat a nombrer els membres del seu gabinet molt ràpid i a muntar l'equip econòmic que intentarà posar rumb a la crisi, la seva màxima prioritat.

I ara no ens resulta gens difícil seguir el dia a dia de l'agenda d'Obama. Només cal segui el seu canal de difussió: Change.gov. El portal del nou canvi, el canvi d'Obama, el que treurà un país ensorrat de la misèria.

És una pàgina web ordenada, segueix al dia a dia del president electe actualitzants els continguts en el seu blog i en les notes de premsa. No se'ls escapa res de cada pas endevant que fa Obama (bé, sí, al seu blog trobo faltar alguna dedicatoria a Hilary).

Encara no saps qun és el programa d'Obama? no t'has enterat que del perquè aquest afroamericà ha arribat el poder ni perquè ciutadans de característiques diferents s'han posat d'acord per votar-lo? Visita la seva agenda: aquí trobaràs els seus plan de futur ben ordenats i esquematitzats. La preocupació de revitalitzar l'economia americana, la guerra d'Iraq, que hi hagi benestar i Salut per tothom, recuperar el lideratge d'Estats Units i la seva imatge internacional (molt maltractat per Bush)... en definitiva, tots aquells motius pels quals hem agafat simpatia a Obama i com nosaltres, els ciutadans americans. En un to distés, vull comentar que ara només faltarà subratllar cada punt d'aquests quan s'hagi aconseguit durant els seus anys de mandat.

Crec que aquest portal és una molt bona iniciativa de la nova administració que s'aproxima, una finestra grandiosa perquè els ciutadans sàpiguen què vol fer el nou president i quins són els seus moviments.

Tens alguna proposta per fer-lis? no dubtis en enviar-los un comentari, a través de change.org tu també pots fer-los arribar les teves propostes.

La Nova era ja s'està construint

2008-11-19T08:30:00.007Z

Falta poc més de dos mesos per la investidura d'Obama com a nou president del Estats Units. Mentre Obama ja s'afanya en construir el nou gabinet d'assessors a la Casa Blanca (els nons sona el de Hilary Clinton - si els negocis del seu marit li permeten-, amics íntims de la família Obama o velles glòries del partit demòcrata).

Mentrestant, esperant aquests dos mesos, el nou president electe protagonitzava la seva primera entrevista després de les eleccions. Va ser la matinada del dilluns (hora d'aquí) a la cadena de televisió nord americana CBS, concretament a 60 minutes (programa veterà de la cadena generalista que aquest 2008 celebra els 40 anys en antena!).

De l'entrevista se'n destaca la confessió d'Obama en no poder aconseguir tots els reptes en els anys que estarà al poder. Les seves iniciatives són propostes a llarg termini. Obama vol recuperar la imatge que progecta Estats Units a l'exterior. Va anunciar que ho faria de dos maneres: tancant la presó de Guantànamo i retirant les tropes de l'Iraq.

L'edició de Time, en portada il·lustra un Obama caracteritzat de Franklin Roosevelt, el president que va aixecar el país nord-americà de la crisi del 29. En l'article de la pàgina web, Time compara el nou ordre que es preveu amb l'arribada d'Obama, comparant-lo amb el nou ordre de Roosevelt i el de Ronald Reagan, que també va donar un gir a la societat i política americana als anys 80.

Amb Obama, no sabem si es tractarà de nou ordre, de nova imatge o de nova societat americana. Esperem que totes les espectatives dispositades en ell no ens decepcionin, tot i que serà difícil tenint en compte que li queda un llarg camí per recórrer i la feina de recuperar el prestigi d'un país que ara mateix parteix de zero.

La nit americana: I have a dream...

2008-11-05T22:13:00.015Z

Una referència a Martin Luther King (Washington DC, 1963)

Dimarts dia 4 a la nit. Dia del canvi.

Per sort a partir de dimarts els telediaris parlaran d'alguna cosa més que les eleccions americanes, en definitiva (i així ho hem sentit), les eleccions de tots.
Dimarts a la nit me'n vaig anar a dormir amb la mateixa sensació que la Nit dels Oscar, intentant mantenir-me desperta esperant resultats però aclucant els ulls en el moment més inesperat. I anant-me a dormir amb nervis pensant en què l'endemà ja hi hauria un canvi.

Des de les 11 de la nit, quan va començar l'escrutini, fins a les 5 i poc, que es va saber el resultat, tot eren nervis, cares de preocupació o alegria quan els mitjans de comunicació anunciaven els resultats d'Estats més indecisos, on la balança es podia decantar cap al blau o cap al vermell.

L'endemà al matí, em vaig despertar amb bona sensació i amb alegria cap a la feina. Què va passar mentre dormia que em va fer llevar amb bona sensació al cos?...

...
........
...

Dimarts a la nit vaig tenir un somni. Un somni semblant al de Martin Luther King ara deu fer poc més de 40 anys...

Vaig somiar que una gran nació rebia amb els braços oberts un nou personatge, aparentment modest, amb idees fortes i amb ganes de canviar el seu país. A dos quarts de sis de la matinada, Grant Park alçava els braços i aclamava el NOU PRESIDENT DELS ESTATS UNITS.

Vaig somiar que gent de tota mena -blancs, negres, joves, jubilats, demòcrates, cristians, nadius americans, amish...- va sortir al carrer per donar suport a una persona, a un canvi, sense importar les diferències (si vols veure un vídeo de les celebracions a Grant Park, clica aquí). Aquesta multitud de gent esperava ansiosa que obrissin les portes del recinte del Grant Park de Chicago, de la mateixa manera que milers de fans dels Rolling Stones esperen nits senceres davant un pavelló per poder veure els seus ídols des de primera fila. Gent amb esperança, il·lusió i un objectiu en ment: ganes de canvi. Milers de persones s'aplegaven davant una pantalla gegant instal·lada al parc i uns pocs privilegiats podien accedir al recinte des d'on Barack Obama anunciaria el seu discurs. Homes, dones, joves hispans, reverents, jueus, executius, negres, homosexuals... tots amb una característica comuna: ulls llagrimosos reflexant la felicitat en veure que el seu candidat per fi havia arribat al poder. Per fi, des de l’elecció de Kennedy els Estats Units tornen a escollir un president per l’esperança.

Vaig somiar que un home negre pujava dalt d'un escenari disposat a locutar un discurs de victòria, enmig d'un gran públic, 70.000 persones espectants com en un partit de la Superbowl. Ni el millor discurs sortit del moment clímax d'una pel·lícula americana amb l'objectiu d'emocionar-nos ho podia superar. Si el que volia Obama amb les seves paraules era fer-nos posar la pell de gallina, ho va aconseguir:
"Si hi ha algú per encara dubti que Amèrica és un lloc en el que totes les coses són possibles, que encara es pregunti si el somni dels nostres fundadors està viu en els nostres temps, que encara sospiti sobre el poder de la nostra democràcia, aquesta nit té la resposta [...] És una resposta que han donat joves i vells, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, asiàtics, natius, gays, heterosexuals, discapacitats o no. Els nord-americans envien un missatge al món que mai hem sigut només una col·lecció d'individus o una col·lecció d'Estats vermells i Estats blaus. Som i sempre serem els Estats Units d'Amèrica". (si voleu llegir el discurs senser, el trobareu aquí)

També vaig somiar que en el mateix moment, a Phoenix, McCain felicitava al nou president electe i convidava a la gent que l'havia votat, a no donar l'esquena al nou president. Un discurs de McCain prou digne, reconeixent la derrota amb orgull.

Mentrestant, a mils de kilòmetres dels Estats Units, a Barcelona concretament, centenars de persones es reunien a la festa organitzada pel consolat americà i la Fundació Institut d'Estudis Nord-americans per celebrar la possible victòria demòcrata. Fins i tot gent que no podia votar, ho vivia tan intensament com un mateix ciutadà nord-americà. Per què al cap i a la fi, l'elecció del seu president, ens incumbeix a tots.

Hora de llevar-se. Encendre el televisor i veure com han anat els resultats. Informar-se sobre tot el que ha passat mentre jo tenia aquest somni. Les cares dels presentadors de televisió denotaven cert cansament. Passar tota una nit en vetlla per transmetre a l'audiència allò que passava en la nit americana. I per fi m’assabento del resultat: Obama president.

Barack Obama no ho tindrà fàcil. Ha d'aixecar tota una nació, la nació més important del món, submergida en una crisi econòmica i desprestigiada internacionalment per la labor de Bush. Heretar el llegat de Bush, una tasca gens fàcil.

Ni el mateix Martin Luther King s'hauria imaginat que un negre podia arribar a ser president dels Estats Units, ell es conformava, simplement, en què un nen blanc i un nen negre juguessin plegats. Ell somiava amb un món basat en la tolerància i el respecte a les persones. Avui, dècades més tard, una nació on fa un segle i mig imperava l'esclavisme serà governada per un president afro americà.

Com se sol dir en llenguatge cinematogràfic, a vegades, la realitat supera la ficció. I en aquest cas, el somni de Martin Luther King es va quedar curt.

...

........

...

No et perdis aquest vídeo del blog de Time. Un resum de 3 minuts de la nit americana: des dels primers recomptes fins l'emotiu discurs d'Obama.
Per què tots els presidents dels Estats Units acaben els discursos amb el típic God Bless America?

El primer dimarts després del primer dilluns de novembre

2008-11-05T21:56:00.006Z

...

.........

The Voting Day

.........

...

Us ho creurieu si us digués que estan fent cua per les entrades de Bruce Springsteen?

Veure reportatge sencer

Els problemes de les eleccions americanes

2008-10-28T21:08:00.010Z

Portem gairebé un any fent-nos ressó de les eleccions americanes. Des de les primàries fins a les campanyes prèvies dels candidats a la Casa Blanca.
Si des d'un país estranger hem estat fent aquest seguiment, no em puc imaginar com es deu estar vivint dins els Estats Units.

Però tot això per què?

Per què es ganten milionades de dòlars en suport a les campanyes electorals, movilitzant a la gran massa nord-americana si després la participació a les urnes serà un fracàs?
Si alguna cosa té de tradicional els Estats Units és el baix índex de participació ciutadana a les eleccions presidencials.
Els motius són varis, però jo en destacaria uns quants: el fet d'haver-se de registrar per poder votar; el sistema electoral nord americà, basat en un sistema dualista on hi ha dos candidats amb moltes opcions, però fora d'aquests, qualsevol altra opció política té ínfimes possibilitats d'aconseguir el poder; sistema no proporcional, allà ho anomenen Winner takes All. Això ho diu tot, encara que la diferència sigui molt petita, qui guanya s'ho emporta tot, l'altre, encara que hagi aconseguit molts vots, no aconsegueix representació. Aquests motius crec que són importants per la desmotivació de la gent a anar a votar.
El Blog de Time, però, ha enumerat un serie de problemes que fan possible aquest baix índex de participació, alguns d'ells, molt curiosos.

() Tornem en dos dies ()

2008-10-22T09:01:00.004Z

Darrerament, un seguit d’esdeveniments poden haver ajudat al candidat demòcrata a la cursa cap a la casa blanca. A tan sols quinze dies de les eleccions, apareix Collin Powell i es posiciona a favor d’Obama. Una cop dur per McCain del que havia estat un dels pilars de l’era Bush jr.
Aquest dies, quan els candidats només compten amb les vuit hores de son per evadir-se de les eleccions, el senador d’Illinois abandona la campanya durant dos dies per estar al costat de la seva àvia. Una àvia que ha tingut un rol molt important a la vida d’Obama, tant, que en alguns meetings ha sigut esmentada.
Time ha publicat un article on explica detalladament la importància de l’àvia d’Obama en la seva vida. L'autor de l'article explica la seva relació amb pels i senyals i aprofita l’ocasió per elaborar un arbre genealògic de la família del candidat demòcrata, amb fotos i una breu explicació de qui van ser.
D'aquest fet −visita de dos dies a Hawaii− la web de la revista en podria elaborar tot un llibre. Aprofita l'avinentesa per treure un munt d'articles relacionats, com ara un que temps enrere ja es va publicar −abril,2008− explicant la història de la seva mare, morta de càncer al 1995, i de la qual Barack Obama no va poder estar al seu costat durant els seus darrers dies.

D’acord que durant aquest parèntesi en la campanya electoral, Obama no farà discursos i meetings en els estats decisius pel vot, però el fet d’estar al costat de la seva mare pot afeblir alguns cors de votants més indecisos, que ara poden veure en Obama un home que està sempre al costa de la seva família tot i ser uns dies molt importants pel seu futur.

El Gadget de la setmana: Cereals presidencials

2008-10-21T20:49:00.003Z

Les campanyes electorals per a les presidencials nord-americanes són un gran motor de creativitat. mireu fins a quins extrems s'arriba!
En aquest cas, però, em sembla genial la idea de vendre cereals amb la caricatura dels canditats a la presidència. Ara només cal fer un sondeig per veure quins ens venen més.

O'bama 'O o els Cap'McCain? jo ho tinc molt clar, sempre m'han agradat més els cereals dels aros.

Si voleu participar a l'enquesta i veure el resultat, visiteu AirBed & Breakfast, on a més, s'han inventat una cançó per cadascun dels cereals.

Què us sembla?

La campanya en samarretes

2008-10-21T20:36:00.004Z

Si en algun aspecte es diferencia la Revista Time de les altres és la simbologia de les imatges i reportatges fotogràfics que publica.

En aquest cas, ens mostra un resum de la campanya electoral de les presidencials al Estats Units ben original, mitjançant el disseny serigrafiat de samarretes (nogoci que segur que se n'ha tret profit durant aquesta campanya)

Si voleu veure el reportatge sencer, podeu visitar-lo a la secció de fotos de la web de Time

Els polítics també s'equivoquen

2008-10-21T20:17:00.006Z

... i per això, la web de la revista TIME té una secció molt curiosa: The Screwups of Campaign '08. Ho podriem traduïr per "pifies de la campanya".
Dues autores s'encarreguen d'actualitzar els continguts després d'analitzar totes les imatges televisives dels canditats a la presidència i la vice presidència.
Aquí trobem un exemple clar

la candidata a la vice presència de McCain, Sara Palin, es va equivocar en nom del Comandant a l'Afganistan d'Estats Units durant el debat dels vicepresidents. En dues ocasions va esmentar General McClellan en comptes de General David McKiernan i en cap dels casos va ser corregida.

En aquesta seccio la revista Time no perd cap detall de la cursa de les eleccions d'Estats Units. Qualsevol cosa pot servir per influenciar el vot del ciutadà, ja sigui una pifia, el color de la corvata o el suport a un dels candidats per part de famosos de la faràndula.

El Gadget de la setmana: el compte enrere de Bush

2008-10-14T08:56:00.003Z

Ja que dedico un blog especial Eleccions nord-americanes, aprofito per introduir una secció curiosa i divertida a aquesta pàgina: es tracta d'andròmines, gadgets o objectes de merchandasing relacionats amb les eleccions i els candidats que vaig trobant per l'hiperespai i que trobo dignes de ser esmentades.

Avui comencem amb The Bush Countdown Clockun, el compte un comptador de dies que li queden a Bush per gaudir del poder. L'andròmina la podeu trobar a Perpetual Kid, una pàgina web nord-americana que ofereix tota mena de productes peculiars. Si creieu que ja està tot inventat, us equivoqueu.

Aquest comptedor dels Darrers dies de Bush té un preu de 12,99$, us interessa?

Quelcom més que una revista que nombra "tops"

2008-10-14T08:06:00.004Z

Aquí a menys d'un mes se celebrarà l'esdeveniment de l'any. No es tracta la commemoració del centenari del naixement d'algun científic o escriptor important, ni de l'arribada de l'home a la lluna, si és que va arribar, sinó d'un esdeveniment que succeeix un cop cada quatre anys, per allà els vols de novembre, concretament el primer dimarts després del primer diumenge de novembre. Em refereixo a les eleccions presidencials dels Estats Units d'Amèrica. Un fet que transcendeix més enllà de les seves fronteres. Per la seva influència internacional, tot el món té l'ull posat en aquestes eleccions.

A través d’aquest blog, em disposo a fer un seguiment d’una de les revistes nord-americanes més influents arreu del món: la revista Times. Bé, la revista física no, sinó el seu blog. Un espai a través del qual tothom pot seguir l’actualitat, interactuar, consultar vídeos, fotografies i les opinions de fets que estiguin ocorreguen a qualsevol part del món i més concretament als Estats Units.

Tinc interès en fer el seguiment del Blog de la revista Time perquè a més de tenir una secció específica de les eleccions, actualitza diàriament i el contingut està molt ordenat: secció de fotografies, secció de vídeos i altres apartats que també trobo molt interessants: com ara la secció d’anàlisis; The Page, que inclou una agenda diària o Real Clear Politics, amb estadístiques actualitzades sobre les eleccions.

Així doncs, la revista Time és quelcom més que els rànkins que publica durant tot l'any sobre tot ten en homes més rics del món o el videojoc de l'any.