Tots els homes del president: David Axelrod

EL PERFiL
El proper assessor polític l'alt nivell de la Casa Blanca serà aquest periodista que va conduir el YESS WE CAN directe a la casa blanca.

Obama va comptar amb ell com a cap d'estratègia de la campanya electoral i com a principal responsable de premsa. De fet no m’estranya que s’escollís, a banda que gràcies a la seva estratègia Obama va guanyar, es diu que va seguir al matrimoni Obama durant un any, prenent nota de tots els seus moviments abans que fos el seu client. D'això se'n diu ser malalt de la seva feina. Però li va sortir bé, tant, que ara Obama vol comptar amb ell perquè sigui el seu assessor a la Casa Blanca.

Axelrod, nascut fa 53 anys a Nova York, va començar la seva carrera professional com a periodista i amb tan sols 27 anys va esdevenir cap de la secció ciutat del Chicago Tribune (ja des de jove es prenia la feina amb ambició).

Però sent cap de secció no en tenia prou. Vuit anys més tard, va fundar Axelrod and Associates, la seva primera empresa d'assessoria política i de mitjans de comunicació. Una empresa per on han passat un munt de candidats demòcrates però cap republicà. Les seves idees polítiques són clares. Des de ben petit que té clara la seva orientació: amb 13 anys, ja venia pins amb la cara de Robert Kennedy.

Obama no ha sigut el primer candidat negre que ha passat per la seva assessoria, abans, hi ha una llarga llista. Començant per Harold Washinton, el primer intendent negre de Chicago. Totes les seves campanyes resultaven històriques per les eleccions d’algunes ciutats com Detroit, Cleveland o Philadelphia.

La seva relació amb Obama

La seva elecció com a assessor a la Casa Blanca és la culminació d’una gran trajectòria que comença a l’any 1992. Un militant de Chicago va presentar a Axelrod un dirigent social de Nova York defensor del barris més pobres de la ciutat.
L’èxit d’Axelrod amb Obama és notori des que va agafar la campanya com a senador quan el nou president electe es postulava al tercer o quart lloc, amb tan sols un 10% d’intenció de vot. Finalment, Obama va guanyar les eleccions a Senador amb un 53% dels vots.
Després de perseguir Obama durant un any per preparar-se amb força la feina que conduiria cap a la victòria en les presidencials, Axelrod es va convertir en amic íntim del matrimoni Obama.

David Axelrod ha capitanejat la que s’ha convertit en la campanya més exitosa d’Estats Units, el seu fill, el YES WE CAN: el somni americà que molts ciutadans anhelaven.

En construcció

Segons el comptaenrera de Bush, li queden 81 dies de poder.

Si alguna paraula defineix el període que va començar des de l'elecció d'Obama com a president d'Estats Units fins que sigui nomenat és rapidesa. Queda més d'un mes per la seva investidura. Barack Obama i el seu equip s'ha posat mans a l'obra molt d'hora. Ell ja va admetre en la seva primera entrevista a Televisió després de les eleccions que no tindria temps de fer totes les iniciatives en dos investidures. Per això, ja ha començat a nombrer els membres del seu gabinet molt ràpid i a muntar l'equip econòmic que intentarà posar rumb a la crisi, la seva màxima prioritat.

I ara no ens resulta gens difícil seguir el dia a dia de l'agenda d'Obama. Només cal segui el seu canal de difussió: Change.gov. El portal del nou canvi, el canvi d'Obama, el que treurà un país ensorrat de la misèria.

És una pàgina web ordenada, segueix al dia a dia del president electe actualitzants els continguts en el seu blog i en les notes de premsa. No se'ls escapa res de cada pas endevant que fa Obama (bé, sí, al seu blog trobo faltar alguna dedicatoria a Hilary).

Encara no saps qun és el programa d'Obama? no t'has enterat que del perquè aquest afroamericà ha arribat el poder ni perquè ciutadans de característiques diferents s'han posat d'acord per votar-lo? Visita la seva agenda: aquí trobaràs els seus plan de futur ben ordenats i esquematitzats. La preocupació de revitalitzar l'economia americana, la guerra d'Iraq, que hi hagi benestar i Salut per tothom, recuperar el lideratge d'Estats Units i la seva imatge internacional (molt maltractat per Bush)... en definitiva, tots aquells motius pels quals hem agafat simpatia a Obama i com nosaltres, els ciutadans americans. En un to distés, vull comentar que ara només faltarà subratllar cada punt d'aquests quan s'hagi aconseguit durant els seus anys de mandat.

Crec que aquest portal és una molt bona iniciativa de la nova administració que s'aproxima, una finestra grandiosa perquè els ciutadans sàpiguen què vol fer el nou president i quins són els seus moviments.

Tens alguna proposta per fer-lis? no dubtis en enviar-los un comentari, a través de change.org tu també pots fer-los arribar les teves propostes.

La Nova era ja s'està construint

Falta poc més de dos mesos per la investidura d'Obama com a nou president del Estats Units. Mentre Obama ja s'afanya en construir el nou gabinet d'assessors a la Casa Blanca (els nons sona el de Hilary Clinton - si els negocis del seu marit li permeten-, amics íntims de la família Obama o velles glòries del partit demòcrata).

Mentrestant, esperant aquests dos mesos, el nou president electe protagonitzava la seva primera entrevista després de les eleccions. Va ser la matinada del dilluns (hora d'aquí) a la cadena de televisió nord americana CBS, concretament a 60 minutes (programa veterà de la cadena generalista que aquest 2008 celebra els 40 anys en antena!).

De l'entrevista se'n destaca la confessió d'Obama en no poder aconseguir tots els reptes en els anys que estarà al poder. Les seves iniciatives són propostes a llarg termini. Obama vol recuperar la imatge que progecta Estats Units a l'exterior. Va anunciar que ho faria de dos maneres: tancant la presó de Guantànamo i retirant les tropes de l'Iraq.

L'edició de Time, en portada il·lustra un Obama caracteritzat de Franklin Roosevelt, el president que va aixecar el país nord-americà de la crisi del 29. En l'article de la pàgina web, Time compara el nou ordre que es preveu amb l'arribada d'Obama, comparant-lo amb el nou ordre de Roosevelt i el de Ronald Reagan, que també va donar un gir a la societat i política americana als anys 80.

Amb Obama, no sabem si es tractarà de nou ordre, de nova imatge o de nova societat americana. Esperem que totes les espectatives dispositades en ell no ens decepcionin, tot i que serà difícil tenint en compte que li queda un llarg camí per recórrer i la feina de recuperar el prestigi d'un país que ara mateix parteix de zero.

La nit americana: I have a dream...

Una referència a Martin Luther King (Washington DC, 1963)

Dimarts dia 4 a la nit. Dia del canvi.

Per sort a partir de dimarts els telediaris parlaran d'alguna cosa més que les eleccions americanes, en definitiva (i així ho hem sentit), les eleccions de tots.
Dimarts a la nit me'n vaig anar a dormir amb la mateixa sensació que la Nit dels Oscar, intentant mantenir-me desperta esperant resultats però aclucant els ulls en el moment més inesperat. I anant-me a dormir amb nervis pensant en què l'endemà ja hi hauria un canvi.

Des de les 11 de la nit, quan va començar l'escrutini, fins a les 5 i poc, que es va saber el resultat, tot eren nervis, cares de preocupació o alegria quan els mitjans de comunicació anunciaven els resultats d'Estats més indecisos, on la balança es podia decantar cap al blau o cap al vermell.

L'endemà al matí, em vaig despertar amb bona sensació i amb alegria cap a la feina. Què va passar mentre dormia que em va fer llevar amb bona sensació al cos?...

...
........
...

Dimarts a la nit vaig tenir un somni. Un somni semblant al de Martin Luther King ara deu fer poc més de 40 anys...

Vaig somiar que una gran nació rebia amb els braços oberts un nou personatge, aparentment modest, amb idees fortes i amb ganes de canviar el seu país. A dos quarts de sis de la matinada, Grant Park alçava els braços i aclamava el NOU PRESIDENT DELS ESTATS UNITS.

Vaig somiar que gent de tota mena -blancs, negres, joves, jubilats, demòcrates, cristians, nadius americans, amish...- va sortir al carrer per donar suport a una persona, a un canvi, sense importar les diferències (si vols veure un vídeo de les celebracions a Grant Park, clica aquí). Aquesta multitud de gent esperava ansiosa que obrissin les portes del recinte del Grant Park de Chicago, de la mateixa manera que milers de fans dels Rolling Stones esperen nits senceres davant un pavelló per poder veure els seus ídols des de primera fila. Gent amb esperança, il·lusió i un objectiu en ment: ganes de canvi. Milers de persones s'aplegaven davant una pantalla gegant instal·lada al parc i uns pocs privilegiats podien accedir al recinte des d'on Barack Obama anunciaria el seu discurs. Homes, dones, joves hispans, reverents, jueus, executius, negres, homosexuals... tots amb una característica comuna: ulls llagrimosos reflexant la felicitat en veure que el seu candidat per fi havia arribat al poder. Per fi, des de l’elecció de Kennedy els Estats Units tornen a escollir un president per l’esperança.

Vaig somiar que un home negre pujava dalt d'un escenari disposat a locutar un discurs de victòria, enmig d'un gran públic, 70.000 persones espectants com en un partit de la Superbowl. Ni el millor discurs sortit del moment clímax d'una pel·lícula americana amb l'objectiu d'emocionar-nos ho podia superar. Si el que volia Obama amb les seves paraules era fer-nos posar la pell de gallina, ho va aconseguir:
"Si hi ha algú per encara dubti que Amèrica és un lloc en el que totes les coses són possibles, que encara es pregunti si el somni dels nostres fundadors està viu en els nostres temps, que encara sospiti sobre el poder de la nostra democràcia, aquesta nit té la resposta [...] És una resposta que han donat joves i vells, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, asiàtics, natius, gays, heterosexuals, discapacitats o no. Els nord-americans envien un missatge al món que mai hem sigut només una col·lecció d'individus o una col·lecció d'Estats vermells i Estats blaus. Som i sempre serem els Estats Units d'Amèrica". (si voleu llegir el discurs senser, el trobareu aquí)

També vaig somiar que en el mateix moment, a Phoenix, McCain felicitava al nou president electe i convidava a la gent que l'havia votat, a no donar l'esquena al nou president. Un discurs de McCain prou digne, reconeixent la derrota amb orgull.

Mentrestant, a mils de kilòmetres dels Estats Units, a Barcelona concretament, centenars de persones es reunien a la festa organitzada pel consolat americà i la Fundació Institut d'Estudis Nord-americans per celebrar la possible victòria demòcrata. Fins i tot gent que no podia votar, ho vivia tan intensament com un mateix ciutadà nord-americà. Per què al cap i a la fi, l'elecció del seu president, ens incumbeix a tots.

Hora de llevar-se. Encendre el televisor i veure com han anat els resultats. Informar-se sobre tot el que ha passat mentre jo tenia aquest somni. Les cares dels presentadors de televisió denotaven cert cansament. Passar tota una nit en vetlla per transmetre a l'audiència allò que passava en la nit americana. I per fi m’assabento del resultat: Obama president.

Barack Obama no ho tindrà fàcil. Ha d'aixecar tota una nació, la nació més important del món, submergida en una crisi econòmica i desprestigiada internacionalment per la labor de Bush. Heretar el llegat de Bush, una tasca gens fàcil.

Ni el mateix Martin Luther King s'hauria imaginat que un negre podia arribar a ser president dels Estats Units, ell es conformava, simplement, en què un nen blanc i un nen negre juguessin plegats. Ell somiava amb un món basat en la tolerància i el respecte a les persones. Avui, dècades més tard, una nació on fa un segle i mig imperava l'esclavisme serà governada per un president afro americà.

Com se sol dir en llenguatge cinematogràfic, a vegades, la realitat supera la ficció. I en aquest cas, el somni de Martin Luther King es va quedar curt.

...

........

...

No et perdis aquest vídeo del blog de Time. Un resum de 3 minuts de la nit americana: des dels primers recomptes fins l'emotiu discurs d'Obama.
Per què tots els presidents dels Estats Units acaben els discursos amb el típic God Bless America?

El primer dimarts després del primer dilluns de novembre

...

.........

The Voting Day

.........

...

Us ho creurieu si us digués que estan fent cua per les entrades de Bruce Springsteen?

Veure reportatge sencer